A principis del segle XX, EmilFischer, guanyador del Premi Nobel de Química l'any 1901, va sintetitzar artificialment dipèptid de glicina per primera vegada, revelant que la veritable estructura del pèptid es compon d'ossos d'amida.Al cap d'un any, va proposar la paraula”pèptid”, que va iniciar la investigació científica del pèptid.

Els aminoàcids es consideraven antigament la unitat més petita del cos's d'absorció dels aliments proteics, mentre que els pèptids només es reconeixien com a descomposició secundària de proteïnes.Amb el ràpid desenvolupament de la ciència i els nutrients, els científics han descobert que després de la digestió i la descomposició de la proteïna, en molts casos, els petits pèptids composts de 2 a 3 aminoàcids són absorbits directament per l'intestí prim humà i l'eficiència d'absorció és superior a aquesta. d'aminoàcids individuals.La gent va reconèixer gradualment que el pèptid petit és una de les substàncies més importants de la vida i la seva funció ha participat en totes les parts del cos.

El pèptid és un polímer d'aminoàcids i una mena de compost entre aminoàcids i proteïnes, i consta de dos o més de dos aminoàcids enllaçats entre si mitjançant una cadena peptídica.Per tant, en un terme, podem considerar que el pèptid és un producte de descomposició incompleta de proteïnes.

Els pèptids es componen d'aminoàcids en un ordre determinat connectats per una cadena peptídica.

Segons la nomenclatura acceptada, es divideix en oligopèptids, polipèptids i proteïnes.

L'oligopèptid està format per 2-9 aminoàcids.

El polipèptid està format per 10-50 aminoàcids.

La proteïna és un derivat peptídic format per més de 50 aminoàcids.

Es considerava que quan la proteïna entrava al cos, i sota l'acció d'una sèrie d'enzims digestius al tracte digestiu, es digeriria en polipèptid, oligopèptid i, finalment, es descomposaria en aminoàcids lliures, i l'absorció del cos a la proteïna només es pot fer. fet en forma d'aminoàcids lliures.

Amb el ràpid desenvolupament de la ciència biològica i els nutrients moderns, els científics han descobert que l'oligopèptid es pot absorbir completament per l'intestí i l'ha acceptat gradualment per la gent, ja que els portadors d'oligopèptid tipus I i tipus II es van clonar amb èxit.

La investigació científica ha trobat que l'oligopèptid té un mecanisme d'absorció únic:

1. Absorció directa sense cap tipus de digestió.Té una pel·lícula protectora a la seva superfície, que no serà sotmesa a hidròlisi enzimàtica per una sèrie d'enzims del sistema digestiu humà, i entra directament a l'intestí prim de forma completa i és absorbida per l'intestí prim.

2. Ràpida absorció.Sense residus ni excrements, i reparació de les cèl·lules danyades.

3. Com a pont de portador.Transfereix tot tipus de nutrients a les cèl·lules, òrgans i organitzacions del cos.

S'utilitza àmpliament en molts camps com l'atenció mèdica, l'alimentació i la cosmètica amb la seva fàcil absorció, nutrients rics i diversos efectes fisiològics, que es converteixen en un nou punt calent en el camp d'alta tecnologia.El pèptid de molècules petites ha estat reconegut per l'Organització Nacional d'Anàlisi de Control de Dopatge com a producte segur per a l'ús dels atletes, i la vuitena brigada industrial de l'Exèrcit d'Alliberament del Poble està prenent pèptids de molècules petites.Els pèptids de molècules petites han substituït les barres energètiques utilitzades pels atletes en el passat.Després d'un entrenament de competició d'alta intensitat, beure una tassa de pèptids de molècules petites és millor per restaurar la forma física i mantenir la salut que les barretes energètiques.Especialment per al dany muscular i ossi, la funció reparadora dels pèptids de molècules petites és insubstituïble.