Hi ha del 70% al 80% de la pell humana està composta per col·lagen. Si es calcula segons el pes mitjà d’una femella adulta de 53 kg, el col·lagen al cos és d’aproximadament 3 kg, que equival al pes de 6 ampolles de begudes. A més, el col·lagen és també la pedra angular estructural de les parts del cos humà com ara els cabells, les ungles, les dents i els vasos sanguinis, i uneix fermament els teixits connectius de diverses parts del cos.

Tot i això, el contingut de col·lagen de l’ésser humà assoleix el seu punt àlgid als 20 anys, i després comença a disminuir. La taxa de pèrdua diària de col·lagen del cos humà és 4 vegades la taxa de síntesi. I segons el càlcul, el cos humà pèrdua aproximadament 1kg de col·lagen cada deu anys. Quan la taxa de reproducció del col·lagen s’alenteix i la pell, els ulls, les dents, les ungles i altres òrgans no poden obtenir prou energia, apareixeran signes de dany i envelliment.

La visió tradicional és que quan el pols de col·lagen pren oralment, la molècula de col·lagen es descompon en aminoàcids després d’entrar al cos, de manera que jutja que el mètode de complementar el col·lagen amb els aliments no és vàlid. De fet, després de la descomposició, s’utilitzen aminoàcids específics per sintetitzar el nou col·lagen mitjançant la traducció d’ADN i la transcripció d’ARN sota l’acció de VC.

En el camp de la investigació científica, s’ha assolit un consens si el suplement alimentari pot afavorir l’activitat del col·lagen. Tot i això, els investigadors tenen dos punts sobre com es prenen els pèptids al cos. D’una banda, pensen que aquests aminoàcids induiran el cos a descompondre el col·lagen per estimular la producció de nou col·lagen. D'altra banda, pensen que aquests aminoàcids circularan pel cos per produir un nou col·lagen.

Eve Kalinik, el terapeuta de nutrició nord -americana va suggerir que el mètode per afegir col·lagen al cos humà és provar totes les formes disponibles de la ingesta biològica, com ara beure més brou d’os i tots els aliments rics en vitamina C promouran el nostre cos per produir col·lagen .

El 2000, la Comissió Europea de Ciències va confirmar que la seguretat del col·lagen oral i les dones van recomanar que les dones tinguessin entre 6 i 10 grams de col·lagen de gran qualitat. Si es converteix segons la ingesta d’aliments, equival al contingut de la pell de 5 peixos.

A més, tenint en compte la contaminació de l’aigua, l’antibiòtic i l’hormona, la seguretat dels teixits animals és perillosa. Per tant, proporcionar col·lagen al cos humà es converteix en una elecció diària de manteniment.

Com triar productes de col·lagen útils i saludables?

Podem recollir un col·lagen útil i saludable del tipus de col·lagen, la mida molecular i el procés tècnic.

El col·lagen de tipus I es distribueix principalment en la pell, el tendó i altres teixits, i també és la proteïna amb el contingut més alt dels residus de processament de productes aquàtics (pell, os i escala), i és la més utilitzada en la medicina (col·lagen marí).

TipusⅡEl col·lagen es troba sovint a les articulacions i al cartílag, generalment extret del cartílag de pollastre.

TipusⅢEl col·lagen és produït per condròcits, cosa que pot ajudar a suportar l'estructura dels ossos i els teixits cardiovasculars. Normalment s’extreuBovins i porcs.

Segons la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units va assenyalar que el col·lagen marí és millor que el col·lagen animal terrestre, ja que té un pes molecular petit i no té una forta contaminació mental, tòxica lliure i sense biològica. És més, el col·lagen marí té més tipusⅠcol·lagen que el col·lagen animal terrestre.

Excepte els tipus, diferents mida molecular tenen una absorció diferent per al cos humà. La investigació científica demostra que la molècula de col·lagen amb una mida de 2000 a 4.000 DAL pot ser més eficaç per a l’absorció del cos humà.

Finalment, el procés científic és molt important per col·lagen. En el camp del col·lagen, la millor manera de desglossar la proteïna és la hidròlisi enzimàtica, que hidrolitza el col·lagen en un petit pèptid de col·lagen molecular més adequat perquè el cos humà s’absorbeixi.